dilluns, de gener 05, 2009

EL INFINITO EN LA PALMA DE LA MANO

Fins ara només coneixia els llibres de poemes de Gioconda Belli que m'acompanyen i m'encanten des de fa molts i molts anys. I he de dir que aquesta novel·la no m'ha decebut gens ni mica. Amb el lirisme propi de la seua obra poètica, l'autora recrea com hauria sigut la vida d'Adam i Eva al Paradís, com haurien descobert el món, com haurien sigut expulsats i com haurien sobreviscut. El desconcert, la por, la curiositat, la certesa de la mort acabada de decobrir, la crueltat, la relació amb la Divinitat, les reflexions de la Serp, el despertar de la consciència, el desig de tornar a un Jardí que va esmorteint-se a poc a poc a l'horitzó mentre ells es desesperen i s'enfronten amb un món que els obliga a matar per sobreviure... La història comença en el moment en què desperta Adam fins la mort d'Abel a mans de Cain. Per escriure aquesta bellíssima novel·la l'autora va investigar en els textos apòcrifs de l'Antic i Nou Testaments i la va dedicar a les víctimes anònimes de la guerra d'Irak perquè en aquell lloc entre el Tigris i l'Eufrates, en algun moment, hi hagué un Paradís.

Etiquetes de comentaris: llatinoamericana

Escrit per nimue :: 11:56 :: 1 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------