ALEXANDRIA

dimarts, de juliol 29, 2008

WICKED, MEMORIAS DE UNA BRUJA MALA

Wicked és una de les històries més intenses i més ben explicades que he llegit en molt de temps. Ens explica l'autèntica història de la Malvada Bruixa de l'Oest des del seu naixement fins la seua mort a mans de Dorothy, la cursi protagonista d'El Mag d'Oz.

Elphaba naix verda i terrible, amb unes dents de tauró que per sort canviarà a la segona dentició. Sa mare és una aristòcrata adicta al sexe i a les drogues i el seu pare un predicador que pensa que el naixement d'una filla verda és el càstig per les seues culpes. La nena creix sentint-se inadaptada, diferent i poc estimada. Sobretot comparada amb la seua bella germana petita, Nessarose que naix sense braços però plena d'una beatitud que encanta a tots. Aquesta germana petita acabarà convertint-se en la Malvada Bruixa de l'Est i la casa de Dorothy li caurà al damunt com sabeu els que coneixeu la història d'Oz.

Elphaba i Nessarose arriben a la universitat cadascuna amb el seu caràcter i la seua manera de fer les coses i es trobaran amb altres personatges de cabdal importància per a la història d'Oz. Sobretot per a la història política ja que al llarg de la novel·la el que es desenvolupen són tots els conflictes polítics i religiosos del país d'Oz, amb un Mag bàsicament odiat per la majoria d'habitants i una guerra civil imminent. Es reflexiona sobre els conceptes del bé i el mal, sobre el racisme, sobre les desigualtats, sobre l'existència de l'ànima, sobre la marginalitat, sobre el poder, sobre la corrupció.

Així és com Elphaba anirà a la recerca de la seua pròpia ànima, sabent des del principi que no la trobarà mai, lluitant contra tot i contra tots (fins i tot contra ella mateixa en algunes ocasions) pels seus ideals, desitjant que el seu pare l'estime com estima la seua germana, cruel, bella i sense braços, convivint amb un fill que no està segura d'haver parit ella, tractant d'eliminar la superstició i la religió de la vida dels habitants del seu país, buscant el perdó de la dona del seu amant mort, intentant convertir-se en la dona que acabarà amb la vida de l'odiat Mag d'Oz en un atemptat terrorista, enfrontant-se amb Dorothy, l'assassina de la seua germana per recuperar les sabates vermelles, l'única cosa que desitja aconseguir perquè eren un regal del seu pare.

Al final els que fan por de veritat resulten ser els que sempre s'han considerat els bons de la història.

I la verda, cínica, lluitadora, atea, idealista, defensora de la justícia i desarrelada Elphaba acabarà convertint-se en la bruixa al·lèrgica a l'aigua, temuda per tots i estimada per alguns, incompresa per a la majoria, un joguet en mans del destí i les circumstàncies.

Aquest llibre va inspirar un musical de Broadway, tinc entés que una mica edulcorat.

No és un llibre per a xiquets, encara que hi apareixen bruixes i animals parlants.

Etiquetes de comentaris: ,


Escrit per nimue :: 15:13 :: 8 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

diumenge, de juliol 13, 2008

VIATGES I FLORS

La Mercè Rodoreda escriu tan bonic que fins i tot fa mal. Com aquelles coses boniques que te les mires pensant que no poden ser de veritat. És un llibre petit i delicat com una d’aquelles flors que ens descriu, com la Flor Ballarina o la Flor Ferida o la Flor Llaminera o la Flor Dolenta. Un regal en forma de viatge per pobles plens de personatges onírics, desgraciats i bells: les dones dones abandonades que viuen en capolls de seda esperant la mort, les nenes perdudes com nines en el bosc, les rates que es mengen les cases de la gent, les trenta senyoretes fines i boniques amb els seus gats, el poble de la por, el poble dels penjats, el poble de vidre, el poble del homes ganduls…
Amb aquells adjectius exactes, tendra i cruel, poètica i terrible, ens transporta a través d’aquests pobles fantàstics i tristos cap a un viatge dins de nosaltres mateixos, travessant l’ensomni i meravellant-se de tot el que va trobant pel camí.

Recomane llegir aquest llibre al bonic poble de Romanyà de la Selva, asseguts al Mirador de les Mirandes i aixecant el cap de tant en tant per admirar el paisatge que va inspirar l’escriptora.

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 18:41 :: 8 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------
EL CAÇADOR D'ESTELS

Amir és un xiquet de 12 anys de classe alta que viu còmodament a l’Afganistan de 1975. El seu millor amic és Hassan, el seu servent lleial i la seua gran obsessió és guanyar la competició anual de voladors i caçadors d’estels per aconseguir l’admiració de tot el poble i sobretot sentir-se estimat pel seu pare, un home dur que preferiria que el seu fill tinguera menys inclinacions literàries.

Sobretot és una història de covardia, de fidelitat, d’amistat i de traïció. L’arribada dels talibans acabarà amb la feliç forma de vida d’Amir que es veu obligat a fugir a Estats Units amb el seu pare. A Afganistan es quedarà la seua infantesa, els seus records, la seua vergonya, la seua por, la seua amistat i les seues mentides.
Als Estats Units haurà de lluitar per adaptar-se i sobreviure sense deixar de ser afgà. Es casa amb una dona plena de poesia i viu una vida dolça fins que, convertit ja en home, ha de tornar al seu país per enfrontar-se amb el seu passat i tractar de posar-li remei al major acte de covardia de la seua vida. El que li va fer separar-se definitivament del seu amic fidel.

No he vist la pel•lícula però us puc assegurar que la novel•la m’ha semblat impressionant. S’ha de llegir amb una bona tetera de te verd sense sucre i un plateret amb dàtils i festucs al costat. Amb mesura, que són molt calòrics.

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 18:20 :: 3 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------
FLOR DE NEU I EL VENTALL SECRET

Assutzena i Flor de Neu es converteixen en ànimes bessones mitjantçant un dels rituals xinesos que ens descriu l’autora quan són petites. Aquest vincle va molt més enllà del que pot existir dins dels seus respectius matrimonis i fins i tot dins de la seua família. Ser nena a la Xina no sembla ser cosa fàcil i així Assutzena, des de la vellesa, ens explica tota una vida de dolor i patiments: des de la descripció de la manera d’embenar els peus de les nenes per a que arribaren a tindre poc menys de set centímetres (descripció tan minuciosa i descarnada que reconec que em vaig marejar llegint-la) fins l’ansietat per un matrimoni concertat, el desig de tindre fills varons, l’angoixa i la culpabilitat de parir xiquetes, l’enclaustrament femení, les visites anuals al temple de la deesa, la comunicació entre elles gràcies al nu shu, llenguatge inventat per les dones i que els homes no podien ni llegir ni entendre, la recerca de la bellesa a través del dolor.
Gràcies al nu shu les protagonistes s’escriuen cartes brodades en el ventall de seda que comparteixen i així, a pesar de la distància, saben l’una de l’altra. Ventall que acaba conformant de manera exquisita i bella la trista i dolça història d’amor i amistat de la Flor de Neu i l’Assutzena fins que un error de comprensió en el missatge provoca la catàstrofe.

Reconec que tinc certa debilitat per la literatura asiàtica en general.
Però no sempre l’encerte.
Aquesta novel•la, per sort, és un grandíssim encert.

Recomane llegir aquest llibre acompanyat per un te de gessamí servit en tassa de porcel·lana blanca.

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 17:51 :: 3 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------