ALEXANDRIA

dimecres, d’agost 13, 2008

PERSÈPOLIS

Marjane Satrapi, l'autora de la primera novel·la gràfica iraniana, va nàixer al si d'una família progresista, laica, moderna i ben situada. La història de Persèpolis comença el 1980, un any després de l'anomenada revolució islàmica, el primer any en què va començar a ser obligatori portar mocador a les escoles. D'aquesta manera ens anem introduint en aquest món infantil i ingenu de la protagonista acostumada a un elevat grau de llibertat a casa seua, que parla amb Déu i li explica que vol ser profeta, revolucionària i comunista. Fins que les circumstàncies vitals que es veu obligada a viure li fan canviar la visió del món. A pesar de la repressió que comença a respirar-se als carrers ella se les apanya per descobrir la música moderna, el punk, Abba, les sabatilles esportives, els llibres prohibits. Els seus pares també han de fer mans i mànigues per a continuar mantenint espais de llibertat almenys de portes cap a dins.

Quan se n'adonen que la situació és tornarà cada vegada més asfixiant decideixen enviar la seua filla a estudiar a Austria. Així passen els anys d'institut i universitat amb una Marjana que no acaba de situar-se. Quan torna a Iran és massa europea com per a ser acceptada. Quan viu a Europa la consideren massa musulmana, oblidant que els perses no són àrabs, ni tenen per què ser mulsulmans en principi.

Persèpolis m'ha semblat una història fascinant, sense poder oblidar que es tracta d'una autobiografia i que descriu la realitat d'un país i dels seus habitants des de la mirada d'una nena, que passa a ser adolescent i que acabarà amb la frase lapidària de la seua mare en l'última vegada que Marjane marxa d'Iran, ja convertida en dona: "Aquest cop te'n vas per sempre. Ets una dona lliure. L'Iran, avui, no és per tu. Et prohibeixo que tornis".

D'aquest còmic han fet una pel·lícula però jo no la vaig veure.
M'agradaria que el dia que menys ho pensem certes situacions que es descriuen a la història de Persèpolis passen a formar part de la història llunyana, molt llunyana. Que tot el món puga ser lliure i, el que és més important, sentir-se lliure.

Etiquetes de comentaris: ,


Escrit per nimue :: 13:01 :: 11 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------