ALEXANDRIA

dimecres, de març 31, 2010

SELVA DE TENEBRES



Feia molt de temps que tenia pendent escriure sobre Selva de tenebres, el segon llibre de Frederic Mayol, el nostre company Deric. Després de L'aniversari robat ens arriba aquesta història trepidant d'aventures i d'amistat. D'aventures i d'emocions ja vam trobar-ne un grapat a L'aniversari robat, que a més tenia un puntet de fantasia que em va agradar molt. Però les aventures que viuen els protagonistes de Selva de tenebres tenen un punt més dramàtic, més real, més intens.

Josep i la seua família es traslladen a l'Índia per recollir la nena que han adoptat. Però no serà tan fàcil. L'orfanat on viuen les criatures és asaltat per uns mercenaris que formen part d'una xarxa corrupta d'explotació de menors. I el Josep i el seu tiet Daniel s'endinsaran en les profunditats tenebroses de la selva (influències de Conrad? ;)) per rescatar les nenes. En aquest viatge de supervivència i superació es creuran amb un altre noi, el Rajiv, que també busca la seua germana segrestada.

L'adversitat i totes les calamitats i injustícies de què seran testimonis forjaran la seua amistat més enllà de les diferències.

El llibre està recomanat per a lectors a partir de 12 anys i tinc la sensació que es quedaran ben enganxats des del primer moment perquè encara que tenim l'esperança d'un final feliç pel camí troben tants obstacles que els fan patir tant que és necessari continuar llegint per saber com s'ho faran per guanyar la batalla!

A mi personalment em va resultar molt interessant el personatge de Daniel, el tiet del Josep. És tan Indiana!

Després d'aquests dos llibres adreçats al públic juvenil Frederic Mayol ha publicat la seua primera novel·la per adults, El mundo en una botella

Etiquetes de comentaris: ,


Escrit per nimue :: 11:37 :: 2 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

diumenge, de gener 17, 2010

LA MECÀNICA DEL COR

La mecànica del cor és una història d'amor d'ambientació steampunk escrita per Mathias Malzieu, el cantant del grup francès Dionysos.

Edinburgh, 1874. La nit més freda de la història. És la nit en què Jack naix i és abandonat. El seu cor no funciona. Hauria mort segur si la Madeleine, experta en criatures abandonades i en andròmines que arreglen els desperfectes del cos humà, no li hagués cosit al pit un rellotge de cucut que permet que el seu cor funcione. Ara bé, és un cor una mica imperfecte i per evitar dolors innecessaris i continuar vivint és important no tocar les agulles, dominar la ràbia i no enamorar-se mai.

El rellotge de cucut que Jack porta enganxat al pit el converteix en un xiquet diferent: a l'escola és un marginat, a l'orfanat de Madeleine on viu cap família el vol adoptar...

Un dia coneix Miss Acacia, la petita cantant miop que no vol portar ulleres. I s'enamora. I les circumstàncies doloroses d'aquest enamorament faran que comence un viatge de Edimburg a Granada per trobar-se amb la seua estimada.

Sobreviurà el cor de Jack a tantes emocions? Serà capaç el rellotge de fusta de mantenir en funcionament la mecànica del cor?

La història és com un poema llarg, tendre i dur al mateix temps, ple d'imatges colpidores, intenses, amb un rere fons de boira i de llum a parts iguals, de patiment i d'esperança. Una història d'amor gòtica que recorda una mica Tim Burton.

I no em digueu que la portada no és bonica!

Aquí teniu la web del llibre.

Etiquetes de comentaris: ,


Escrit per nimue :: 16:05 :: 1 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

dilluns, de desembre 14, 2009

EL LLIBRE DEL CEMENTIRI



Per fi un altre llibre del meu admirat Neil Gaiman! El llibre del cementiri, personal i gòtica visió de El llibre de la selva de Rudyard Kipling, explica la història de Ningú, Ning per a família i amics.
Ning té un any la nit en què s'escapa del bressol i decideix sortir de la casa per explorar què hi ha més enllà de la porta oberta. S'hi senten sorolls estranys. Ell no ho sap però un tal Jan acaba de matar els seus pares i la seua germana. L'autèntic objectiu del crim era el nadó però s'ha escapat sota els seus nassos, cosa que li provocarà uns quants maldecaps a l'assassí.

El nen arriba a un cementiri on és adoptat i protegit pels fantasmes que hi viuen. Els seus pares fantasmes tenen por de no saber-lo cuidar bé i nomenen un tutor que no està viu ni mort i que per tant pot sortir del cementiri per anar a buscar menjar i altres coses que necessita el Ning. A més es preocupa de protegir-lo dels perills del món exterior i de buscar-li professors de diverses especialitats.

I així van passant els anys i el nen va aprenent coses. Coses de vius i coses de morts. Aprén a fer de fantasma i fer por dins dels somnis de la gent, aprén a passar desapercebut i a fer-se invisible i fonedís, aprén totes les històries de tota la gent que està soterrada a aquell cementiri anglés: celtes, romans, bruixes, poetes, victorians, nens, adults...

Mentrestant, el Jan continua buscant el nen, any rere any...fins que passen catorze anys...

Tot el llibre emana aquella aura gòtica i lleugerament inquietant dels llibres de Gaiman i a pesar d'estar qualificat com a literatura infantil o juvenil crec sincerament que pot agradar a qualsevol adult intel·ligent. També tinc la sensació que no està a l'altura de Coraline o de Neverwhere i que les explicacions que se'ns donen al final de per què el Jan i la seua colla volen matar el Ning no són gens convincents.

De fet el final m'ha resultat una mica decebedor precisament perquè tota la història està molt ben explicada, l'atmosfera del lloc, les diferències (o no) entre el món dels vius i el món dels morts... I al final m'ha sobtat que algú de la talla de Gaiman no haja sigut capaç d'elaborar un final més colpidor.

Si a més de llegir la història teniu ganes d'escoltar-la, a la web de l'autor trobeu els videos on ell mateix ens llegeix el llibre la mar de bé...

Etiquetes de comentaris: , , ,


Escrit per nimue :: 19:29 :: 1 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

dijous, de maig 28, 2009

LA CASA DE LES BELLES ADORMIDES



Novament em justifique. Fa temps que només puc llegir llibres de didàctica i temaris d'oposicions. Tinc una pila enorme de llibres pendents. Me'n regalen, me'n compre, me'n recomanen... Bé, queden a penes tres setmanetes per examinar-me i tornaré a ser la lectora que era. Snif...

De totes maneres, en un parell de viatges de tren m'he pogut llegir La casa de les belles adormides. Com molts de vosaltres ja sabeu m'agrada molt la literatura oriental en general i la japonesa en particular perquè m'atrauen les coses que són diferents del que tinc al meu voltant i m'agrada molt la subtilesa amb què expliquen les històries els escriptors japonesos.

La casa de les belles adormides és de Yasunari Kawabata i sembla ser que Gabriel García Márquez s'hi va inspirar per escriure Memorias de mis putas tristes.

És una història trista de sexe narcotitzat. La casa de les belles és un prostíbul on els ancians que ja no poden aspirar a sentir una pell viva al seu costat van a passar la nit al costat de bellíssimes adolescents adormides. La propietària de la casa s'encarrega de drogar les xiquetes de manera que no es desperten en tota la nit i d'avisar els ancians que demanen els seus serveis que no les poden forçar físicament, només contemplar-les i dormir al seu costat gràcies a les pastilles que ella mateixa subministra per si les necessiten.

El protagonista, el vell Eguchi, encara sent que podria arribar a fer alguna cosa amb aquelles jovenetes si les pogués despertar. Passa cinc nits amb sis noies diferents i cadascuna de les experiències el transporta a recordar el seu passat. Sobretot les dones del seu passat i la manera en què s'hi va relacionar.

No és un llibre on passen massa coses. La major part del temps ens enfrontem amb els records del vell i amb tots els qüestionament morals que li passen pel cap`mentre observa aquelles joves despullades, adormides i vulnerables. I si intenta despertar-les? i si intenta violar-les? i si intenta matar-les? Voldria que estigueren despertes per poder parlar amb elles, per saber si voldrien quedar-se al seu costat a pesar de la seua decrepitud.

Una història on la bellesa i la delicadesa s'exposen durant les nits dels ancians que voregen la mort. Mira-les però no les toques. Mira-les i sigues conscient que mai tornaràs a posseir aquesta joventut ni aquesta bellesa.

Un llibre inquietant...

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 16:50 :: 4 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

dilluns, de gener 05, 2009

MAUS



Només puc justificar l'abandonament d'aquest blog amb el fet que estic una altra vegada en plena preparació d'oposicions i últimament els llibres que em toquen llegir són els del temari. Snif. Així que lectura lleugera en la seua major part per desemboirar-me i no deixar-me arrossegar pel desconsol opositor.

Maus és la història de Vladek Spiegelman, jueu polonès supervivent d'Auschwitz, explicada al seu fill Art, l'autor d'aquesta novel·la gràfica. Amb els personatges animalitzats (els jueus es representen com a ratolins, els alemanys com a gats, els francesos com a granotes, els polonesos com a porcs, els americans com a gossos...)
Al mateix temps que Vladek explica al seu fill com va ser la seua vida al camp de concentració i com va sobreviure a la guerra, l'autor va mostrant la difícil relació que té amb el seu pare, el fantasma d'un germà perfecte i desconegut per ell que va morir durant la guerra i amb qui se sent injustament comparat, el record de la seua mare suicida...

Per la part de l'Holocaust cap sorpresa. La novel·la repassa el drama que tots coneixem de manera cruel, amarga, amb un abisme generacional entre pare i fill que s'intenta salvar sense massa èxit.

Una d'aquelles novel·les que llegides actualment, en plena invasió de Gaza per part de l'exercit d'Israel, ens sumeix encara més en el desencant, l'estupor i la incomprensió més absoluta.

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 12:11 :: 5 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------
EL INFINITO EN LA PALMA DE LA MANO



Fins ara només coneixia els llibres de poemes de Gioconda Belli que m'acompanyen i m'encanten des de fa molts i molts anys. I he de dir que aquesta novel·la no m'ha decebut gens ni mica. Amb el lirisme propi de la seua obra poètica, l'autora recrea com hauria sigut la vida d'Adam i Eva al Paradís, com haurien descobert el món, com haurien sigut expulsats i com haurien sobreviscut. El desconcert, la por, la curiositat, la certesa de la mort acabada de decobrir, la crueltat, la relació amb la Divinitat, les reflexions de la Serp, el despertar de la consciència, el desig de tornar a un Jardí que va esmorteint-se a poc a poc a l'horitzó mentre ells es desesperen i s'enfronten amb un món que els obliga a matar per sobreviure... La història comença en el moment en què desperta Adam fins la mort d'Abel a mans de Cain. Per escriure aquesta bellíssima novel·la l'autora va investigar en els textos apòcrifs de l'Antic i Nou Testaments i la va dedicar a les víctimes anònimes de la guerra d'Irak perquè en aquell lloc entre el Tigris i l'Eufrates, en algun moment, hi hagué un Paradís.

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 11:56 :: 1 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------
STARDUST


De Neil Gaiman m'agrada tot el que fa. Com que no sóc una gran consumidora de còmics (que és com vaig conèixer Gaiman) m'agraden més les seues novel·les. Neverwhere, Coraline... I Stardust que és l'última que m'he llegit.

Possiblement alguns de vosaltres haureu vist la pel·lícula. Molt bonica i molt divertida però amb algunes llicències respecte el llibre...

Stardust és un conte de fades per adults dels que acostuma a escriure Gaiman. Tristan viu al poble de Muro que fa de frontera entre la tranquil·la Anglaterra i el País de les Fades. Un dia marxa va a la recerca d'una estrella caiguda del cel per conquistar la seua estimada Victoria. Però resulta que quan l'estrella cau del cel i s'estabella contra el món màgic de l'altre costat de Muro es converteix en una jove de caràcter difícil que no sembla molt disposada a acompanyar a Tristan al seu poble.

Pel camí hi ha bruixes que mengen cors per recuperar la joventut, pirates que naveguen pels núvols caçant llamps, fantasmes tristos, nens abandonats, arbres savis, flors de vidre, destins que canvien, secrets amagats, passions retrobades i un aire de melancòlica màgia que ens condueix a un final més o menys inesperat.

Per als que gaudeixen amb novel·les de l'estil de La princesa prometida.

Etiquetes de comentaris: , ,


Escrit per nimue :: 11:44 :: 0 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------
IDRISS, LA NOIA DEL FIL DE SEDA



Hermínia Mas recrea una bella història d'amor en el marc meravellós de la ruta de la seda, entre Samarkanda i Bukhara. Idriss, filla estimada d'un comerciant de teixits i sedes, ha de casar-se amb un home que no estima per culpa d'una promesa i d'unes ànsies de venjança que l'emboliquen sense que ella siga conscient en un primer moment. Però en aquell mercat de sedes i gots de te apareix un jove nòmada que li ensenya a seguir el que el seu cor vol realment a pesar dels condicionaments socials i culturals. En algun moment ella desitjaria viure en un altre lloc on no s'hagués de casar amb qui no vol, on no la condemnaren a ser llançada des del minaret de la mesquita per adúltera. Però la bellesa del seu paisatge i el fil de seda que la manté unida al seu estimat la porten a un final veritablement màgic...

Etiquetes de comentaris: ,


Escrit per nimue :: 11:44 :: 2 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

dissabte, de setembre 20, 2008

LA LLADRE DE LLIBRES

Fa temps que evite llegir llibres i mirar pel·lícules sobre el nazisme en general perquè em fan patir molt d'una manera que ja considere innecessària. Em sembla difícil donar noves visions sobre el tema i ja sabem massa bé quina desgràcia va ser aquella. Tot i així vaig caure amb El noi del pijama de ratlles perquè no sabia de què anava. I em va sorprendre i em va encantar. I he tornat a caure amb aquest perquè les nombroses persones que me la recomanaven assegurant-me que no era una història més sobre nazis eren de total confiança. I no m'han decebut, ni ells ni la novel·la.

La visió que es dóna no és la dels jueus que pateixen l'holocaust sinó de la de població civil alemanya que han de sobreviure com poden a la guerra per un lloc i a les conseqüències idelològiques de Hitler per una altra.

La narradora és la Mort. Contempla atònita la barbàrie de la guerra intentant comprendre el comportament humà mentre s'emporta les ànimes d'un bàndol i de l'altre, igualant-los a tots, amb un aire poètic, filosòfic, ingenu en ocasions.
La Mort observa la protagonista de la història, una nena envoltada de morts que viu amb la seua família d'acollida, amb un jueu que amaguen al soterrani de casa, amb els seus amics del carrer... Juga, pateix, aprén, roba... Roba fruita perquè té fam i roba llibres perquè la lectura l'ajuda a sobreviure en certa manera.

Les relacions que estableix la nena amb la resta de personatges de la història són enormement subtils. Amb el seu pare que l'ensenya a llegir, amb el jueu amb qui comparteix malsons, amb la seua mare que la insulta i la protegeix al mateix temps, amb el seu millor amic del carrer amb qui comparteix aventures de lladres, amb la dona de l'alcalde que es deixa robar els llibres a propòsit, amb un Hitler que no acaba d'encaixar massa en el seu univers però a qui acaba robant les paraules en el somni que comparteix amb el seu amic jueu, amb la veïna antipàtica que li regala part del seu menjar racionat a canvi de què passe amb ella una estona cada dia llegint una història en veu alta.

Fins que arriba el final.

I la Mort ho explica tot amb la innocència poètica de l'observador que intenta esbrinar què està passant mentre s'emporta delicadament les ànimes d'un costat i de l'altre, com si foren flors, papallones o les paraules d'un conte que s'acaba...

Un llibre extraordinari.


Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 17:55 :: 7 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

dimecres, d’agost 13, 2008

PERSÈPOLIS

Marjane Satrapi, l'autora de la primera novel·la gràfica iraniana, va nàixer al si d'una família progresista, laica, moderna i ben situada. La història de Persèpolis comença el 1980, un any després de l'anomenada revolució islàmica, el primer any en què va començar a ser obligatori portar mocador a les escoles. D'aquesta manera ens anem introduint en aquest món infantil i ingenu de la protagonista acostumada a un elevat grau de llibertat a casa seua, que parla amb Déu i li explica que vol ser profeta, revolucionària i comunista. Fins que les circumstàncies vitals que es veu obligada a viure li fan canviar la visió del món. A pesar de la repressió que comença a respirar-se als carrers ella se les apanya per descobrir la música moderna, el punk, Abba, les sabatilles esportives, els llibres prohibits. Els seus pares també han de fer mans i mànigues per a continuar mantenint espais de llibertat almenys de portes cap a dins.

Quan se n'adonen que la situació és tornarà cada vegada més asfixiant decideixen enviar la seua filla a estudiar a Austria. Així passen els anys d'institut i universitat amb una Marjana que no acaba de situar-se. Quan torna a Iran és massa europea com per a ser acceptada. Quan viu a Europa la consideren massa musulmana, oblidant que els perses no són àrabs, ni tenen per què ser mulsulmans en principi.

Persèpolis m'ha semblat una història fascinant, sense poder oblidar que es tracta d'una autobiografia i que descriu la realitat d'un país i dels seus habitants des de la mirada d'una nena, que passa a ser adolescent i que acabarà amb la frase lapidària de la seua mare en l'última vegada que Marjane marxa d'Iran, ja convertida en dona: "Aquest cop te'n vas per sempre. Ets una dona lliure. L'Iran, avui, no és per tu. Et prohibeixo que tornis".

D'aquest còmic han fet una pel·lícula però jo no la vaig veure.
M'agradaria que el dia que menys ho pensem certes situacions que es descriuen a la història de Persèpolis passen a formar part de la història llunyana, molt llunyana. Que tot el món puga ser lliure i, el que és més important, sentir-se lliure.

Etiquetes de comentaris: ,


Escrit per nimue :: 13:01 :: 11 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

dimarts, de juliol 29, 2008

WICKED, MEMORIAS DE UNA BRUJA MALA

Wicked és una de les històries més intenses i més ben explicades que he llegit en molt de temps. Ens explica l'autèntica història de la Malvada Bruixa de l'Oest des del seu naixement fins la seua mort a mans de Dorothy, la cursi protagonista d'El Mag d'Oz.

Elphaba naix verda i terrible, amb unes dents de tauró que per sort canviarà a la segona dentició. Sa mare és una aristòcrata adicta al sexe i a les drogues i el seu pare un predicador que pensa que el naixement d'una filla verda és el càstig per les seues culpes. La nena creix sentint-se inadaptada, diferent i poc estimada. Sobretot comparada amb la seua bella germana petita, Nessarose que naix sense braços però plena d'una beatitud que encanta a tots. Aquesta germana petita acabarà convertint-se en la Malvada Bruixa de l'Est i la casa de Dorothy li caurà al damunt com sabeu els que coneixeu la història d'Oz.

Elphaba i Nessarose arriben a la universitat cadascuna amb el seu caràcter i la seua manera de fer les coses i es trobaran amb altres personatges de cabdal importància per a la història d'Oz. Sobretot per a la història política ja que al llarg de la novel·la el que es desenvolupen són tots els conflictes polítics i religiosos del país d'Oz, amb un Mag bàsicament odiat per la majoria d'habitants i una guerra civil imminent. Es reflexiona sobre els conceptes del bé i el mal, sobre el racisme, sobre les desigualtats, sobre l'existència de l'ànima, sobre la marginalitat, sobre el poder, sobre la corrupció.

Així és com Elphaba anirà a la recerca de la seua pròpia ànima, sabent des del principi que no la trobarà mai, lluitant contra tot i contra tots (fins i tot contra ella mateixa en algunes ocasions) pels seus ideals, desitjant que el seu pare l'estime com estima la seua germana, cruel, bella i sense braços, convivint amb un fill que no està segura d'haver parit ella, tractant d'eliminar la superstició i la religió de la vida dels habitants del seu país, buscant el perdó de la dona del seu amant mort, intentant convertir-se en la dona que acabarà amb la vida de l'odiat Mag d'Oz en un atemptat terrorista, enfrontant-se amb Dorothy, l'assassina de la seua germana per recuperar les sabates vermelles, l'única cosa que desitja aconseguir perquè eren un regal del seu pare.

Al final els que fan por de veritat resulten ser els que sempre s'han considerat els bons de la història.

I la verda, cínica, lluitadora, atea, idealista, defensora de la justícia i desarrelada Elphaba acabarà convertint-se en la bruixa al·lèrgica a l'aigua, temuda per tots i estimada per alguns, incompresa per a la majoria, un joguet en mans del destí i les circumstàncies.

Aquest llibre va inspirar un musical de Broadway, tinc entés que una mica edulcorat.

No és un llibre per a xiquets, encara que hi apareixen bruixes i animals parlants.

Etiquetes de comentaris: ,


Escrit per nimue :: 15:13 :: 8 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------

diumenge, de juliol 13, 2008

VIATGES I FLORS

La Mercè Rodoreda escriu tan bonic que fins i tot fa mal. Com aquelles coses boniques que te les mires pensant que no poden ser de veritat. És un llibre petit i delicat com una d’aquelles flors que ens descriu, com la Flor Ballarina o la Flor Ferida o la Flor Llaminera o la Flor Dolenta. Un regal en forma de viatge per pobles plens de personatges onírics, desgraciats i bells: les dones dones abandonades que viuen en capolls de seda esperant la mort, les nenes perdudes com nines en el bosc, les rates que es mengen les cases de la gent, les trenta senyoretes fines i boniques amb els seus gats, el poble de la por, el poble dels penjats, el poble de vidre, el poble del homes ganduls…
Amb aquells adjectius exactes, tendra i cruel, poètica i terrible, ens transporta a través d’aquests pobles fantàstics i tristos cap a un viatge dins de nosaltres mateixos, travessant l’ensomni i meravellant-se de tot el que va trobant pel camí.

Recomane llegir aquest llibre al bonic poble de Romanyà de la Selva, asseguts al Mirador de les Mirandes i aixecant el cap de tant en tant per admirar el paisatge que va inspirar l’escriptora.

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 18:41 :: 8 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------
EL CAÇADOR D'ESTELS

Amir és un xiquet de 12 anys de classe alta que viu còmodament a l’Afganistan de 1975. El seu millor amic és Hassan, el seu servent lleial i la seua gran obsessió és guanyar la competició anual de voladors i caçadors d’estels per aconseguir l’admiració de tot el poble i sobretot sentir-se estimat pel seu pare, un home dur que preferiria que el seu fill tinguera menys inclinacions literàries.

Sobretot és una història de covardia, de fidelitat, d’amistat i de traïció. L’arribada dels talibans acabarà amb la feliç forma de vida d’Amir que es veu obligat a fugir a Estats Units amb el seu pare. A Afganistan es quedarà la seua infantesa, els seus records, la seua vergonya, la seua por, la seua amistat i les seues mentides.
Als Estats Units haurà de lluitar per adaptar-se i sobreviure sense deixar de ser afgà. Es casa amb una dona plena de poesia i viu una vida dolça fins que, convertit ja en home, ha de tornar al seu país per enfrontar-se amb el seu passat i tractar de posar-li remei al major acte de covardia de la seua vida. El que li va fer separar-se definitivament del seu amic fidel.

No he vist la pel•lícula però us puc assegurar que la novel•la m’ha semblat impressionant. S’ha de llegir amb una bona tetera de te verd sense sucre i un plateret amb dàtils i festucs al costat. Amb mesura, que són molt calòrics.

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 18:20 :: 3 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------
FLOR DE NEU I EL VENTALL SECRET

Assutzena i Flor de Neu es converteixen en ànimes bessones mitjantçant un dels rituals xinesos que ens descriu l’autora quan són petites. Aquest vincle va molt més enllà del que pot existir dins dels seus respectius matrimonis i fins i tot dins de la seua família. Ser nena a la Xina no sembla ser cosa fàcil i així Assutzena, des de la vellesa, ens explica tota una vida de dolor i patiments: des de la descripció de la manera d’embenar els peus de les nenes per a que arribaren a tindre poc menys de set centímetres (descripció tan minuciosa i descarnada que reconec que em vaig marejar llegint-la) fins l’ansietat per un matrimoni concertat, el desig de tindre fills varons, l’angoixa i la culpabilitat de parir xiquetes, l’enclaustrament femení, les visites anuals al temple de la deesa, la comunicació entre elles gràcies al nu shu, llenguatge inventat per les dones i que els homes no podien ni llegir ni entendre, la recerca de la bellesa a través del dolor.
Gràcies al nu shu les protagonistes s’escriuen cartes brodades en el ventall de seda que comparteixen i així, a pesar de la distància, saben l’una de l’altra. Ventall que acaba conformant de manera exquisita i bella la trista i dolça història d’amor i amistat de la Flor de Neu i l’Assutzena fins que un error de comprensió en el missatge provoca la catàstrofe.

Reconec que tinc certa debilitat per la literatura asiàtica en general.
Però no sempre l’encerte.
Aquesta novel•la, per sort, és un grandíssim encert.

Recomane llegir aquest llibre acompanyat per un te de gessamí servit en tassa de porcel·lana blanca.

Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 17:51 :: 3 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------