ALEXANDRIA

dilluns, de desembre 14, 2009

EL LLIBRE DEL CEMENTIRI



Per fi un altre llibre del meu admirat Neil Gaiman! El llibre del cementiri, personal i gòtica visió de El llibre de la selva de Rudyard Kipling, explica la història de Ningú, Ning per a família i amics.
Ning té un any la nit en què s'escapa del bressol i decideix sortir de la casa per explorar què hi ha més enllà de la porta oberta. S'hi senten sorolls estranys. Ell no ho sap però un tal Jan acaba de matar els seus pares i la seua germana. L'autèntic objectiu del crim era el nadó però s'ha escapat sota els seus nassos, cosa que li provocarà uns quants maldecaps a l'assassí.

El nen arriba a un cementiri on és adoptat i protegit pels fantasmes que hi viuen. Els seus pares fantasmes tenen por de no saber-lo cuidar bé i nomenen un tutor que no està viu ni mort i que per tant pot sortir del cementiri per anar a buscar menjar i altres coses que necessita el Ning. A més es preocupa de protegir-lo dels perills del món exterior i de buscar-li professors de diverses especialitats.

I així van passant els anys i el nen va aprenent coses. Coses de vius i coses de morts. Aprén a fer de fantasma i fer por dins dels somnis de la gent, aprén a passar desapercebut i a fer-se invisible i fonedís, aprén totes les històries de tota la gent que està soterrada a aquell cementiri anglés: celtes, romans, bruixes, poetes, victorians, nens, adults...

Mentrestant, el Jan continua buscant el nen, any rere any...fins que passen catorze anys...

Tot el llibre emana aquella aura gòtica i lleugerament inquietant dels llibres de Gaiman i a pesar d'estar qualificat com a literatura infantil o juvenil crec sincerament que pot agradar a qualsevol adult intel·ligent. També tinc la sensació que no està a l'altura de Coraline o de Neverwhere i que les explicacions que se'ns donen al final de per què el Jan i la seua colla volen matar el Ning no són gens convincents.

De fet el final m'ha resultat una mica decebedor precisament perquè tota la història està molt ben explicada, l'atmosfera del lloc, les diferències (o no) entre el món dels vius i el món dels morts... I al final m'ha sobtat que algú de la talla de Gaiman no haja sigut capaç d'elaborar un final més colpidor.

Si a més de llegir la història teniu ganes d'escoltar-la, a la web de l'autor trobeu els videos on ell mateix ens llegeix el llibre la mar de bé...

Etiquetes de comentaris: , , ,


Escrit per nimue :: 19:29 :: 1 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------