ALEXANDRIA

dissabte, de setembre 20, 2008

LA LLADRE DE LLIBRES

Fa temps que evite llegir llibres i mirar pel·lícules sobre el nazisme en general perquè em fan patir molt d'una manera que ja considere innecessària. Em sembla difícil donar noves visions sobre el tema i ja sabem massa bé quina desgràcia va ser aquella. Tot i així vaig caure amb El noi del pijama de ratlles perquè no sabia de què anava. I em va sorprendre i em va encantar. I he tornat a caure amb aquest perquè les nombroses persones que me la recomanaven assegurant-me que no era una història més sobre nazis eren de total confiança. I no m'han decebut, ni ells ni la novel·la.

La visió que es dóna no és la dels jueus que pateixen l'holocaust sinó de la de població civil alemanya que han de sobreviure com poden a la guerra per un lloc i a les conseqüències idelològiques de Hitler per una altra.

La narradora és la Mort. Contempla atònita la barbàrie de la guerra intentant comprendre el comportament humà mentre s'emporta les ànimes d'un bàndol i de l'altre, igualant-los a tots, amb un aire poètic, filosòfic, ingenu en ocasions.
La Mort observa la protagonista de la història, una nena envoltada de morts que viu amb la seua família d'acollida, amb un jueu que amaguen al soterrani de casa, amb els seus amics del carrer... Juga, pateix, aprén, roba... Roba fruita perquè té fam i roba llibres perquè la lectura l'ajuda a sobreviure en certa manera.

Les relacions que estableix la nena amb la resta de personatges de la història són enormement subtils. Amb el seu pare que l'ensenya a llegir, amb el jueu amb qui comparteix malsons, amb la seua mare que la insulta i la protegeix al mateix temps, amb el seu millor amic del carrer amb qui comparteix aventures de lladres, amb la dona de l'alcalde que es deixa robar els llibres a propòsit, amb un Hitler que no acaba d'encaixar massa en el seu univers però a qui acaba robant les paraules en el somni que comparteix amb el seu amic jueu, amb la veïna antipàtica que li regala part del seu menjar racionat a canvi de què passe amb ella una estona cada dia llegint una història en veu alta.

Fins que arriba el final.

I la Mort ho explica tot amb la innocència poètica de l'observador que intenta esbrinar què està passant mentre s'emporta delicadament les ànimes d'un costat i de l'altre, com si foren flors, papallones o les paraules d'un conte que s'acaba...

Un llibre extraordinari.


Etiquetes de comentaris:


Escrit per nimue :: 17:55 :: 6 Comentaris:

Vols dir-me alguna cosa?

---------------------------------------